dimarts, 18 de gener del 2011

Diari de nadal

Estimat diari de Nadal, ja fa un any que no escric ací perquè asoles t'escric en Nadal. Bé, tinc una cosa que contar-te: al meu poble hi ha una família que mai he vist. Ha vingut a passar el Nadal però sembla que no saben que ací ningú celebra el Nadal excepte jo.

20/12/08
Diari, hui he descobert que eixa família és...màgica! Sí, de veritat, m'he fet amiga d'una xiqueta que té la meua edat, bé, es va anar molt ràpid, volant! quan va vore al meu pare Lluis. Em va dir que no li diguera a ningú que era màgica. Ara que pense, té la cara pareguda a la meua!

22/12/08
Hui he anat a casa d'eixa xiqueta que es diu Neus. M'ha dit que demà em quedara a dormir en sa casa perquè m'ha dit que JO TAMBÉ SÓC MÀGICA (no entenc res) i que forme part de la seua família, però em van raptar. Ara que pense, jo em dic Blanca i ella Neus. Els dos noms tenen relació amb el Nadal.

23/12/08
Em quedaré a casa de Neus. Avui m'han dit que a banda de vindre a buscar-me, venien per a que la gent creguera en la Màgia del Nadal, i jo era la millor per a fer-ho, així que hauré de practicar en poc de temps, perquè demà ja he de saber volar, demà repartirem els regals, però, també pensava dir als meus pares que me'n vaig a viure amb la meua veritable família: el meu pare Nöel, la meu mare Noelia i la meua germana Neus, però ells m'han dit que els meus pares són malvats i volien que la gent no creguera en la magia del Nadal. A més a més si es torna a celebrar el Nadal ací, ells moriran perquè quan hi ha algú que vol destruir el Nadal i el Nadal torna a celebrar-se, eixa persona mor.

24/12/08
Estic molt nerviosa. Aquesta nit he de salvar el Nadal. Els meus pares repartiran els regals i jo he d'usar la meua màgia per a què demà es celebra la festa. Són les set i mitja, estic sopant, vaig vestida molt nadalenca així serà més fàcil que la gent crega en el Nadal.

25/12/08
Ahir per la nit vaig fer un miracle!!! Avui tot el món celebra el Nadal, i els meus pares "malvats" ja no existisen. Ara mateix estic en un trineu, no m'ho puc creure!!! Me'n vaig a la que ara serà la meua casa. 

Ja he arribat a ma casa. És molt gran i bonica, encara que fa molt de fred. Menys mal que el meu pare ha encés el foc i la meua mare ha fet xocolata calenta per tindre calor, perquè sinó... me'n torne al meu poble!!!

3 comentaris:

  1. Carmen, quina història més interessant. A més a més, el tipus de text que has triat, el diari, fa que siga molt original. Continua així, rep la meua felicitació.

    ResponElimina